Aquest projecte integrat dins dels treballs de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya del CPCPTC, es porta a terme conjuntament entre el Museu Etnològic del Montseny i el Departament d’Antropologia de la Universitat de Barcelona i amb la col•laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya, i constitueix un dels programes més ambiciosos d’investigació en l’àmbit del nostre país en el camp de la investigació etnològica.

Tot i que aquest projecte parteix dels treballs de l’Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999), l’actual fase de treballs es va iniciar l‘any 2001 i ha centrat bona part dels seus esforços en l’estudi d’una vintena de masos repartits per tot el massís i seleccionats en base a la seva representativitat, ja sigui per base econòmica, ubicació geogràfica, disponibilitat documental i disponibilitat dels seus propietaris o masovers per portar a terme un treball d’aquestes característiques.

El projecte de recerca consisteix en un estudi aprofundit del mas al Montseny i comporta l’estudi de variables i fonts molt diverses: des d’una perspectiva humana (amb entrevistes als seus protagonistes), històrica i econòmica (a partir de documentació particular i privada, municipal, eclesiàstica, judicial..) arquitectònica (a través de l'aixecament de planimetries), sistemes de transmissió patrimonial, cicles de vida i els seus rituals... i té com a finalitat conèixer les formes de residència adoptada pels grups familiars que han habitat els masos del massís del Montseny des del segle XIX i fins el present, així com descobrir la lògica que hi ha al darrera d'aquestes formes residencials.

L’estudi de la institució del mas al Montseny s’emmarca dins una de les línies principals de treball del MEMGA, la recerca sobre els masos, tant pel que fa als seus objectius de recerca bàsica com d'aplicacions en projectes museogràfics i de difusió. L'estudi del mas ha estat elegit per la seva transcendència per comprendre la societat tradicional i la cultura popular de la zona. Com en moltes societats agrícoles i ramaderes, el grup domèstic (el mas en aquest cas) ha estat una institució bàsica de la societat i un element central de la vida al llarg del segles. El mas, per les múltiples dimensions que presenta (arquitectònica, demogràfica, econòmica, social, jurídica i simbòlica), constitueix una unitat d'anàlisi privilegiada de la societat i cultura del Montseny, tant en el passat com en el present. És un dels principals elements configuradors del paisatge i, des de fa mil anys, constitueix un dels trets més característics de l’ocupació humana del massís.

Fruit d’aquest estudi és la publicació del llibre El Mas al Montseny. La memòria oral, monografia escrita pels antropòlegs Xavier Roigéi Ferran Estrada, que constitueix el volum número 16 de Temes d'Etnologia de Catalunya, col•lecció editada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.