L’any 1995 es va iniciar la realització de l’Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny: El Montseny: un exemple de relació permanent entre l’home i el medi, que s’inscriu dins els projectes d’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya endegats pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El projecte realitzat pel MEMGA comptà amb la participació del teixit associatiu, entitats i persones d’arreu del Montseny.

Aquest inventari, finalitzat l’any 1999, ha esdevingut una eina imprescindible per a gestionar i conèixer el patrimoni cultural del Montseny, en tant que el seu format de base de dades documental de multitud d’elements patrimonials i béns immobles com masies, forns, pous, barraques, molins... a més dels elements simbòlics, activitats econòmiques..., han permès iniciar nombrosos estudis sectorials a partir d’aquesta informació primària.

El concepte de patrimoni etnològic utilitzat fou ampli i no gens restrictiu, on s’inclou tot el que fa referència a l’evolució de la cultura, és a dir, de les formes de vida, a través de la cultura material, simbòlica i econòmica que aquestes generen. En aquest sentit, l’IPEM acull totes les manifestacions de la cultura popular i tradicionals: activitats, oficis, construccions, llegendes, dites, remeis, dansa, música, toponímia, camins, expressions, mites... És a dir, tots aquells components de la vida d’una societat, que són els elements que amb el temps van conformant una cultura, on pren amb una rellevància especial l’anàlisi de la interrelació al llarg del temps entre la societat i el medi que l’envolta.

Per poder abraçar la complexitat de l’evolució cultural del massís, en l’elaboració de l’IPEM s’ha classificat l’àmbit de recerca en tres grans grups: béns immobles (1082 registres), béns mobles, béns simbòlics (1450 registres), i activitats econòmiques (110 registres). Aquests conceptes teòrics serveixen per classificar clarament i ràpidament els béns catalogats, objecte de l’inventari, i inclouen tots els tipus de patrimoni, tant de caràcter material com immaterial, que genera una societat.

Dins la categoria de béns immobles s’inclouen les restes materials de la societat, com ara l’hàbitat, les comunicacions i l’arquitectura pública i de treball. En l’apartat dels béns mobles, s’hi recullen els objectes relacionats amb la vida i el treball d’aquesta societat. En el grup dels béns simbòlics, cal incloure-hi els béns que no són palpables físicament però que són bàsics per entendre el comportament de les societats. Aquest grup el configuren una gran quantitat de conceptes, com ara les festes, les llegendes, els fenòmens religiosos, la música, la bruixeria, el joc, etc. Finalment, el grup de les activitats econòmiques es divideix en: activitats primàries (conreu, ramaderia, caça, mineria, economia forestal, etc.), activitats artesanals (oficis tradicionals, artesania, etc.) i indústria (tèxtil, metall, fusta, etc.). A més, s’hi inclouen altres tipus d’activitats, com el comerç, el turisme, les fonts d’energia, l’alimentació, etc. Aquests quatre grups pretenen abraçar tot el patrimoni etnològic que ha perviscut fins avui al Montseny.

L’inventari del patrimoni etnològic del Montseny no és un fi en sí mateix sinó que, a més d’una rendibilitat científica, de coneixement exhaustiu del que ha estat l’evolució i la diversitat cultural del massís, el projecte vol tenir una rendibilitat sociocultural: IPEM ha estat una eina per a nombrosos treballs i ha d’esdevingut una sòlida base científica per elaborar propostes de gestió – investigació de patrimoni, element especialment important en un parc natural.

Fruit d’aquest estudi fou la publicació Torderades i eixuts, els usos tradicionals de l’aigua al Montseny, monografia elaborada per G. Font, J. Mateu i S. Pujadas i publicada dins la col•lecció Temes d’Etnologia núm. 6, del Centre de Promoció de la Cultura Popular del Montseny del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’any 2002.